Hotel Mas Pastora

La Masía

Hotel Mas Pastora
La Masia

Una història única a Llafranc

Seguint la tradició de les viles romanes, al camp català es contruían grans i boniques masies que moltes vegades complien dues funcions: albergar a la família terratinent i, alhora, ser el centre de producció agrària dels camps circumdants. Mas Pastora es va construir al segle XVIII, com a cor d’una explotació agrícola, en un moment en què la pirateria i els atacs corsaris, que tant havien castigat la costa empordanesa des del segle XII, ja no eren freqüents. En els segles anteriors, la por als robatoris, assassinats i segrestos havien obligat a la població costanera a abandonar els seus pobles per instal·lar-se a l’interior, a Palafrugell, Calonge o Torroella de Montgrí, on tenien més possibilitats de fugir dels atacs. Però amb la pau, sembla que es van atrevir a tornar a construir una altra vegada a prop del mar.

Així, Mas Pastora es va edificar a Llafranc però els devia quedar molt viu el record de sagnants atacs en el passat perquè li van construir una torre de vigilància adjacent, des de la qual es veia i controlava la boca d’entrada a la badia de Llafranc. No se sap que fora mai d’utilitat, però va haver de donar una sensació de seguretat als seus primers habitants i avui dia és una part essencial de la casa, a la qual li dóna presència i bellesa.

La masia i les seves terres, el que es deia Mas Pastora, pertanyia als marquesos de Cruïlles fins que, segons explica la llegenda, va deixar d’estar entre les possessions de la branca principal de la família per recompensar un germà menor, que va resultar ser alguna cosa lleugera de cascos. La seva vida alegre i dissoluta li va donar moltes alegries fins que va caure en el compte que s’estava jugant una eternitat a l’infern. Corcat pels remordiments i la por i creient que anava a segurarse la mateixa eternitat al paradís, va donar Mas Pastora al bisbat.

La vida a Mas Pastora va transcórrer tranquil·la a partir de llavors, controlada pel bisbe i treballada pels masovers, que s’encarregaven dels seus més de cent hectàrees de camp i bosc.

Moltes dècades després, ja al segle XX, una família de Barcelona que solia navegar en veler davant de la paradisíaca Costa Brava van conèixer la Masia, i l’àvia dels actuals propietaris es va enamorar d’ella. Dona d’una gran bellesa i fort caràcter, va saber convèncer el seu marit que ja eren una mica més grans per caminar en veler cada estiu, i que havien d’assentar a Llafranc. Era l’estiu de 1936.

Des de llavors, la família hi ha passat les seves vacances i llargues temporades, arreglant la casa, tenint cura del paisatge, aprenent a estimar la calma i la pau del paratge.

Fa tres anys, els actuals propietaris van decidir convertir la gran casa, poc apropiada per a una vida familiar en l’actualitat, en un hotel amb molt d’encant. S’han bolcat, amb tot l’afecte, a mantenir l’estructura i la gràcia dels detalls de la masia centenària, per a gaudir dels seus hostes, ara i en el futur.